FAQ’s

La neurocirurgia i la COT (cirurgia ortopèdica i traumatologia) són dues especialitats diferents i la formació dels residents és diferent.

Una de les diferències generals és l’ús del microscopi per part del neurocirurgià i les lupes d’augment per part del cirurgià ortopèdic (encara que alguns traumatòlegs també utilitzen microscopi).

Tots dos permeten treballar aproximadament amb el mateix augment x2x3.

Després de la intervenció malgrat haver intervingut la zona lumbar el pacient es desperta en decúbit supí (boca amunt). Pot girar-se lateralment sense problemes i no ha de romandre immòbil en el llit. Es recomana mobilitzar activament les extremitats inferiors.

L’objectiu primordial de la cirurgia és reduir o eliminar el dolor i millorar la qualitat de vida. En un segon nivell (i no menys important) està recuperar les activitats laborals i d’oci.

La intensitat del dolor depèn de la magnitud de la cirurgia i de la percepció personal de cada pacient.

Per al seu control s’utilitzen bombes de perfusió contínua d’analgèsia que controlen molt bé el dolor en les fases inicials.

Si estava prenent medicació opiàcia prèviament pot necessitar un temps per a disminuir progressivament la medicació.

És molt important comunicar al doctor tota la medicació que presa.

L’abordatge en la columna cervical generalment és anterior i d’una banda (encara que es pot intervenir per via posterior).

És un abordatge molt anatòmic entre parts toves i no és dolorós.

Pot haver-hi una dificultat en empassar durant uns dies o mesos que sol resoldre’s. Es recomana menjar aliments líquids i triturats al principi.

Les tècniques poc invasives permeten en general aixecar-se l’endemà de la intervenció i iniciar petits passejos.

A vegades si hi ha alguna petita lesió dural es pot retardar la deambulació alguns dies.

No es recomana estar assegut (ja que la pressió sobre el disc és major) si la cirurgia és d’hèrnia discal per a evitar risc de recidiva durant un mes aproximadament.

El millor és caminar i estar estirat en llit alternadament.

El recomanable és deixar-se aconsellar pel seu metge especialista

Tots els casos són diferents no es poden comparar fàcilment.

Les experiències en familiars, veïns, amics, lògicament influeixen favorable o desfavorablement creant falses expectatives o bé generant pors i desconfiances.

Cada cas és únic i consegüentment cal tractar-lo, ningú millor que el seu especialista de confiança per a aconsellar-li.

En la majoria d’ocasions NO cal operar d’urgència, no cal precipitar-se en la presa de decisions. Les presses no són bones conselleres en la cirurgia de columna.

En els casos on existeix un dèficit neurològic (pèrdua de força) SI cal intervenir al més aviat possible per a afavorir la recuperació del nervi o de les estructures neurològiques compromeses.

Quan hi ha una fractura amb risc neurològic per compressió de la medul·la o cua de cavall també es requereix estabilitzar la fractura.

Qualsevol cirurgia per petita que sigui comporta un risc (anestèsic i per la pròpia cirurgia).

En la cirurgia de columna es treballa prop de nervis en la zona lumbar i de la medul·la en la zona cervical i dorsal.

Amb les tècniques actuals de monitoratge neurofisiològic es controla durant la cirurgia aquest risc.

El risc de patir alguna alteració nerviosa va relacionat amb la causa i el tipus d’intervenció a realitzar. En algunes ocasions (tumors, infeccions, deformitats, etc) el risc augmenta per la pròpia patologia.

-Preoperatori:

1. Anàlisi de sang: bioquímica-hemograma- coagulació.
2. ECG
3. Rx de tòrax (en ocasions) no sempre
4. Test PCR Covid 19

-Visita anestèsia preoperatòria

-Si té alguna malaltia de base: informes cardiologia, hematologia, pneumologia.

-Medicació que pren habitualment

-Proves d’imatge: *RX, *RM, *TAC, G Grafia

-Consentiment informat del cirurgià (Societat *GEER columna)

-Autoritzacions de la companyia de segurs

-Autorització d’implants.

La probabilitat de precisar una transfusió amb les tècniques anestèsiques d’hipotensió controlada i quirúrgiques poc invasives és molt baixa. Només en casos de cirurgies llargues o en pacients amb anèmia prèvia són necessàries. Els pacients de major edat i amb estat de salut més precària poden requerir-les per a una millor recuperació.

La cirurgia de descompressió de canal lumbar és molt agraïda.

Quan existeix claudicació per severa compressió dels nervis, el canvi després de la cirurgia és radical. Els nervis passen d’estar molt atapeïts i congestionats a estar lliures i això permet un gran canvi immediat.

L’edat per si sola no és una contraindicació.

Lògicament cal valorar l’estat general del pacient, cal analitzar el risc i el benefici en cada cas amb un bon examen preoperatori.

Un pacient de 90 anys (sense antecedents) que no camina res pot beneficiar-se d’una cirurgia, amb millor pronòstic i risc que un de 60 anys amb múltiples patologies de base (respiratòria, cardíaca, HTA, etc.)

La ressonància magnètica és una eina molt útil per al diagnòstic.

Permet delimitar molt bé l’anatomia de la columna a estudiar.

A vegades es detallen canvis a la imatge que no provoquen cap problema al pacient. Per aquest motiu es descriuen moltes protusions o hèrnies que són asimptomàtiques. El més important és correlacionar els símptomes del pacient amb les troballes en les proves complementàries. A vegades en els informes es descriuen canvis que no provoquen cap dolor. A vegades es descobreixen accidentalment algunes lesions asimptomàtiques.

El bon resultat depèn de molts factors però sobretot d’un bon diagnòstic clínic. Que les proves d’imatge estiguin d’acord amb els símptomes, que s’hagin esgotats els tractaments conservadors (rehabilitació, infiltracions, etc), que s’aconsegueixin els objectius plantejats amb la cirurgia i que el pacient s’impliqui i col·labori en la recuperació.